Digues A Laire, Digues Al Vent
Resumen del Libro
El periòdic d Andorra El poeta d Andorra , Amb aquest qualificatiu tan exacte es referia la periodista i escriptora Rosa Mari Sorribes a Rafael Tamarit i Asensi, bo i deldicant-li una pàgina completa en el diari Poble Andorrà del 10 d agost de 1975. Es tractava d una fonamental aproximació,i potser la darrera, al nostre gran poeta neoclassicista. Poc més d un any després de 1976, a la portada del mateix periòdic, hom llegia el titular Ha mort un poeta: RAFAEL TAMARIT , i en la tercera pàgina,J. Eduard Bosch signava un text que més que notícia era un líric obituari, on, tot esmentant Plató i Pier Paolo Pasolini (assassinat a les acaballes de 1975), sentenciava amb aquests mots (Tamarit) Estimà aquest país, que l estimava i Andorra li deurà sempre més els seus versos agraïts Rafael Tamarit, però, es planyia de la manca absoluta d ajuts que havia tingut a Catalunya i a Andorra per a l edició dels seus llibres Si alguna ajuda he tingut,ha estat dels particulars afirmava.Per això resultava curiosa la seva contundència: Potser sóc l unic home del món que visc de la poesia El motiu l explica ell mateix: sempre anava amb llibres seus damunt i així els venia: una poesia si no te l ofereixen, no te la demanen Tanmateix encara que aquestes obres no es trobessin, els llibres editats per Rafael Tamarit ens proporcionen la imatge d un poeta que va voler ser,sobre totes les coses, un poeta andorrà. Josep Carles Lainez Filòleg i escriptor
